una imagen que represente esto: La primera en notarlo fue Sara, una niña a la que le encantaba dibujar. Cuando abrió su estuche para empezar un dibujo, se dio cuenta de que todos sus lápices de colores estaban descoloridos. El amarillo parecía gris, el rojo estaba apagado, y el azul casi no existía. Se frotó los ojos pensando que era cosa de la iluminación, pero nada cambió.
—Oye, ¿alguien más ve sus lápices raros? —le preguntó a Marc, que estaba sentado detrás de ella.
—No son solo los lápices, Sara. ¡Mira a tu alrededor! —respondió él.
La pizarra, que
—Ei, algú més veu els seus llapis estranys? —va preguntar-li al Marc, que estava assegut al darrere seu.
—No són només els llapis, Júlia. Mira al teu voltant! —va respondre ell.
La pissarra, que normalment estava decorada amb dibuixos de retoladors vius, ara era d’un gris monòton. Els murals de les parets semblaven haver perdut tota la seva màgia. Inclús les flors dels jardins es veien pansides, com si els haguessin tret tota l’energia.